Amb el mar de pantalla

sábado, 2 de marzo de 2013

Ara va d'"En el prestatge"




 Un nou comentari dels que propicien el debat. Justament el que ens agrada dels Clubs de lectura!

Us espero, impacient, el 14 de juny per parlar-ne!






Cafè amb lletres a St. Pere de Riudebitlles



Blog TrobadesDijous 28 de febrer, la Biblioteca Ma Àngels Torrents va acollir una nova edició de la seva tertúlia literària Cafè amb lletres. Els membres del club van parlar sobre la primera novel·la de la Mercè Foradada En el prestatge i, tot i que alguns participants troben que el “soliloqui” de la protagonista peca de certa lentitud i el que s’explica de boca de la Gràcia sembla repetir-se en tercera persona, també aprecien les seves bondats. De la mateixa manera que a les obres de Flaubert, autor amb un gran protagonisme a la novel·la, la Mercè dibuixa emocions i estats d’ànim mitjançant el poder metafòric d’alguns objectes quotidians.
Un altre punt destacat ha estat la condició “humana” de la Gràcia Font, descrita per una de les lectores com “una dona del carrer, com nosaltres, amb els seus dubtes i remordiments.” A partir d’aquí, s’obre un debat sobre les novel·les que relaten fets quotidians: què determina que algunes ens facin gaudir des de la primera línia i altres, en canvi, ens puguin semblar més intranscendents? Potser el factor d’identificar-se o no amb els personatges tingui alguna cosa a veure, tot i que no sembla l’únic important.
Sorprenen alguns fragments de la història per la seva aparent contradicció: “tan realista com és la Gràcia i vinga parlar de la Salambó” o “la nit de les merengues” amb el Quim, un episodi “estrany” en un context com un sopar de feina.
Els dos “amors” de la nostra protagonista i la conveniència de la raó per sobre del cor van acaparar gran part de la tertúlia. La passió de la Gràcia pel Quim ens el fa veure, en un primer moment, com un veritable príncep blau, tot i que aviat descobrim que té tantes virtuts com defectes (o potser menys) En Joan, en canvi, més terrenal, va ser el personatge millor valorat del llibre, i va guanyar-se la simpatia de gran part de les lectores pel seu caràcter romàntic i tendre, fins i tot més propi d’altres èpoques. L’edat dels protagonistes va donar peu a obrir alguns interrogants: és igual l’enamorament als 20 que als 50? Som capaços de fer les mateixes bogeries de joventut a l’edat madura?
En el prestatge va donar peu a altres reflexions, com ara quin és el mecanisme que s’activa a l’hora de prendre definitivament una decisió a la que portàvem donant voltes durant molt de temps, què la fa madurar i adoptar-la d’una forma natural, quan semblava que ens duria de cap tota la vida?
Alguns dels tertulians troben que la bellesa de les descripcions (“era un dia d’onades llargues, parsimonioses, que deixaven blanques randes d’escuma sobre la sorra, i d’una aigua insòlitament transparent, de color verd de vidre fos…”) i la força d’algunes imatges (com ara la Gràcia bevent-se l’aigua del gerro de l’última rosa) mereixien més espai a la novel·la i els ha deixat amb ganes de més. Per sort, això té remei. Només han de llegir un altre llibre de la nostra autora.

| 1 comentari

No hay comentarios:

Publicar un comentario