Escalfant motors per a la III Trobada

 

 

Els Clubs de Lectura del Penedès Garraf preparem la tercera trobada, enguany amb l'escriptor penedesenc Jordi Llavina. L'Imma, bibliotecària itinerant i ànima mater d'aquest esdeveniment, visita cada un dels 14 (?) Clubs el dia que comentem l'obra que se'ns ha presentat de l'autor triat. Dissabte passat , a la Cardona, parlàvem de Londres nevat. Això és el que ens va sentir dir:

 

 

 

Absències

Posted on 26 març 2014 by itinerant

Dissabte 22 de març, es va reunir el Club de Lectura de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú. Ja sabeu que elsnostresclubs compten amb uns moderadors de luxe: entre d’altres, la Sílvia Romero, guanyadora de l’últim premi El Lector de l’Odissea, o en aquest cas, la Mercè Foradada, escriptora protagonista de la II Trobada.
De l’obra comentada, Londres nevat, es va destacar l’original tractament dels narradors. En el primer dels contes, una persona externa als personatges ens descriu l’escena, en canvi, la resta de narracions estan relatades des de dintre, fins i tot amb un cert punt autobiogràfic (que potser ens confirmarà o desmentirà en Jordi Llavina el dia 6 de juny)
També es va trobar interessant la presència de la pròpia literatura dins la narració i altres recursos metaliteraris com ara les referències creuades entre alguns dels contes.
I no es va dir res de les descripcions? Doncs evidentment sí. Com ja és habitual, la seva força, el nivell de minuciositat, la capacitat de recrear-se en els allò més banal arribant a convertir-ho en extraordinari ens enlluerna i no es pot obviar de cap de les maneres. Pocs autor serien capaços de dedicar tantes línies a un estenedor i unes agulles amb aquesta ironia, per acabar d’adobar-ho amb un desconegut dormint a la terrassa com si fos el més normal del món. Aquest personatge, i la naturalitat amb la que es relaten els fets de San Diego en el record, podrien fer pensar en una certa influència de Pere Calders.
El conte Un tal Amat, va ser el que més interrogants va provocar. Què veu el protagonista de la història a l’habitació del professor ? Fins on arriba la seva relació? Les narracions de Jordi Llavina estan plenes d’insinuacions, de detalls suggeridors, gens explícits. D’aquí la importància que cobra la imaginació i la interpretació del propi lector.
Com classificar Londres nevat? A la contraportada se’ns parla de personatges que “s’enfronten amb el seu passat ple de fantasmes” En alguns casos aquests ho són en sentit literal i en altres més aviat metafòric. Fins i tot al relat El branquilló de til·ler el narrador afirma:”no hi sortirà cap fantasma, i en això notaràs una diferència significativa respecte dels altres relats que has llegit” Sigui com sigui, crec que la definició de la Mercè Foradada va ser molt encertada: “Londres nevat, és un llibre d’absències”