Els meus llibres


En el prestatge

Guanyador del premi Don·na 2001.
Edicions 62. El Balancí. 2002

Hi ha moments en què sembla que la vida perd intensitat i que la plenitud només es pot trobar en el passat. És llavors quan el futur es perfila com un esgotador anar tirant. Això, poc o molt, li està passant a la Gràcia Font, que ja ha fet els cinquanta anys, que compta amb un divorci, tres fills i un projecte de canvi en la seva vida. Amb dolor, amb sorpresa, amb por, però amb força, la Gràcia Font s'ha de construir de nou. I decideix complir un dels seus somnis: anar a viure prop del mar. Ara, l'única assignatura pendent que està convençuda que li queda per aprovar és la solitud. Sap que, d'ara en endavant, el seu gran repte és aprendre a viure sola. Per sort, la Gràcies és tossuda i es permet només una direcció: la de viure la vida amb actitud positiva. I per portar a terme aquest propòsit té uns quants actius que l'emparen: l'amor dels fills, el mar i els llibres en el prestatge. (Text de la contraportada)




Velles amb V de vida

Edicions 62. El Balancí. 2003

Del riure clar i la pell tendra d'un nen a la indefensió de la vellesa només hi ha una pila d'hores. Hores que han anat arribant suaus o aspres, denses o inflades de buidor, però sempre puntuals, inclements, sense aturar el seu pas implacable. La Maria, la Gemma, la Remei, La Susi, la Suson, la Marina, l'Arantxa, la Laieta, la Clotilde i la tia Matildina són dones grans, velles. Passegen per les pàgines d'aquests contes, tot contemplant la desfilada dels seus dies, amb un somriure dolç o una ganyota amarga. Això depèn del color dels records, i de tantes coses...
Són deu dones diferents, els seus tarannàs i les seves històries són ben diversos. Tanmateix, ara, totes són velles. I ho són no tant perquè han complert molts anys, sinó per tanta vida com han viscut, per tanta vida com el seu pas lent arrossega. Són velles, però amb V de vida. (Text de la contraportada).




Centaures

Cossetània Edicions. 2005

"I sobretot, per damunt de tot, fill, és això: la vida. L'únic do que se'ns fa, la porta, el vehicle i el medi de tot el bo i el dolent que podrem abastar", diu la Vipa.
La protagonista d'aquesta història necessita una contradictòria barreja de qualificatius per definir la vida. És sorprenent, dolça, esquerpa, apassionant... sempre difícil i, sobretot... única. Per això no se sent capaç de renunciar-hi.
A través de circumstàncies complicades, insòlites, els personatges d'aquesta novel·la lluiten i es rebel·len contra la cara més dura de l'existència, per acabar rendint-se a l'esperança.
Centaures ens parla de la vida i de la dignitat dels éssers que accepten d'entomar-la amb coratge, amb la convicció que sempre hi ha un camí que ens duu cap endavant... o cap amunt. (Text de la contraportada)






Mira'm. Contes de vides especials

Cossetània Edicions. 2009
(Recull de diversos autors: Mercè Foradada/Ada Castells/Màrius Serra/Elisabet Pedrosa/Àngel Burgas/Miquel Pairolí/Josep M. Fonalleras/Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta)

Mira'm és una ullada a les vides de persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat, o totes aquelles que, per algun motiu o altre, són "diferents", pertanyen a aquest espectre invisible de la societat que cal fer visible.
A Mira'm, descobrirem nou moments de la vida d'una persona amb discapacitat, de la mà de nou escriptors que ens han volgut apropar aquesta realitat, a través de la seva imaginació i la seva ploma.
Amb Mira'm pretenem demostrar que aquestes persones també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. (Text de la contraportada).






Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació

Cossetània Edicions. 2010


Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació pretén visualitzar quatre dones del segle XIX, dotar-les de perfil i posar en el lloc que correspon les seves trajectòries gens anodines.
Qui eren Magdalena Miró, Elisea Ynglada, Isabel Ventosa i Teresa Mañé" "Va ser la mare de...", "Es va casar amb...", "Té una carrer a... són, probablement, les respostes més informades.
I és que, històricament i continuadament, la dona ha estat relegada a la categoria de "consort", ha restat transparent en el relat de l'evolució i progrés de la societat.
Aquest recull voldria aportar un petit gra de sorra a la tasca imprescindible de rescatar-la d'aquest absurd oblit. ( Text de la contraportada).





Bruixes

Cossetània Edicions. 2011

XXIII PREMI DE NARRATIVA SEBASTIÀ JUAN ARB´Ó

Al llarg dels anys massa dones s'han sentit dir "bruixes" perquè no parlaven, opinaven o actuaven en consonància amb el rol que l'entorn els havia assignat.
La Pilar i la Segimona viuen a llocs i en temps allunyats i distints, però comparteixen un destí semblant. Totes dues es veuen forçades a lluitar, desesperadament i solitària, per salvaguardar la seva llibertat d'esperit, que senten amenaçada i  a la qual no poden ni volen renunciar.
La Barcelona olímpica del 92, el remot Montseny del segle XVII, El Bierzo de la  postguerra... emmarquen l'aventura valenta d'aquestes dues dones, i el seu respectiu viatge íntim a través de la prepotència i l'engany que han pretès sotmetre-les. Fins que la llibertat conquerida faci convergir els seus destins. (Text de la contraportada).






La Casa Verda

Edicions Saldonar, 2013

Una casa vella arran del mar és el testimoni de la transformació d’un barri de pescadors, dels canvis en la vida i els costums dels homes i les dones que hi han passat, del naixement, l’evolució i el declivi de les tres generacions de la família que la van habitar, explicats en primera persona per la casa mateixa.
La veu de La Casa Verda no és neutra, és una veu íntima i alhora compromesa amb la història, la particular i la general. A mig camí entre la realitat i la ficció, és un tribut a tot el que ha desaparegut sense deixar cap altra empremta que un grapat de records, que ara es fixen, i per tant tornen a ser reals. (Text de la contraportada)